“La relació de les persones com a usuàries de la sanitat i dels serveis de salut mental ha canviat positivament en el decurs d’aquests anys”


dr-cid

Parlem amb el Dr. Jordi Cid, Coordinador Programes a la Direcció Assistencial Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària.

Per començar, què és l’IAS i quins serveis ofereix?

L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) és una empresa pública, mitjà propi de la Generalitat de Catalunya, que forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT).

L’IAS presta al conjunt de la Regió Sanitària de Girona (839.958 habitants) tots els serveis de salut mental (a excepció de la subcomarca de l’Alt Maresme) i determinats serveis sociosanitaris, socials i de suport i diagnòstic. Ofereix serveis sociosanitaris a les comarques del Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany (304.866 habitants) i gestiona l’Hospital Santa Caterina (atenció especialitzada) per a la Selva interior i part del Gironès (149.944 habitants). L’IAS gestiona els equips d’atenció primària d’Anglès, Breda-Hostalric i Cassà de la Selva (53.558 habitants).

Quant a salut mental, quines eines posa l’IAS a l’abast de la societat?

La Xarxa de Salut Mental i Addiccions (XSMiA) de l’IAS és la xarxa pública de les comarques gironines especialitzada en l’atenció a la salut mental de la població de referència (750.000 habitants). La Xarxa de Salut Mental és una xarxa integrada per les línies de serveis d’adults, infanto-juvenil, addiccions, salut mental i discapacitat intel·lectual, i psicogeriatria. Les urgències psiquiàtriques s’atenen a l’Hospital General de Santa Caterina, de manera integrada amb les altres especialitats. L’Hospital General Santa Caterina s’ubica al Parc Hospitalari Martí i Julià, on tenim els serveis d’hospitalització d’adults (aguts-subguts), addiccions (desintoxicació i patologia dual), infanto-juvenil (Unitat de Referència per a Psiquiatria Infantil i Juvenil), discapacitat intel·lectual (Unitat d’Hospitalització Especialitzada en Discapacitat Intel·lectual) i els hospitals de dia (adults i infanto-juvenil). D’altra banda, també trobem els serveis d’atenció comunitària que es presten de manera descentralitzada a cada una de les set comarques gironines. L’IAS disposa de set centres de salut mental d’adults, set centres infanto-juvenils, set centres de dia, i sis centres d’atenció a les addiccions desplegats al llarg de la demarcació de Girona. També compta amb nou pisos residencials, dues llars residències (per a persones amb trastorn mental greu i persones amb problemes de discapacitat intel·lectual i trastorn mental), i dos equips d’intervenció precoç de la psicosi. Tots aquests serveis són atesos per 366 professionals equivalents, que representen el 26,63% de la plantilla de la institució. D’aquest conjunt, 53,4 són psiquiatres, 57,8 són psicòlegs clínics, 69,5 són professionals d’infermeria, 23,5 són treballadors socials, 18 són residents en psiquiatria, psicologia clínica i infermeria especialitzada en salut mental. Els 62,2 restants corresponen a altres professionals.

Hi ha dos elements diferencials de la Xarxa: un és el tancament de la llarga estada hospitalària des de l’any 2003 i la recerca d’alternatives residencials i de suport per a les persones que tenen una major severitat del seu trastorn mental. I l’altre és l’acord de col·laboració amb centres d’inserció laboral, entitats tutelars i associacions de familiars que participen de manera regular en la Junta Assistencial de la XSMiA, que n’és el màxim òrgan de gestió.

En quins projectes de salut mental forma part l’IAS?

En destacarem tres. En primer lloc, cal esmentar que l’aliança estratègica entre l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària ha facilitat l’impuls definitiu del programa de salut mental de suport a l’atenció primària i de la ruta assistencial de la depressió, aspectes cabdals a l’hora de poder treballar de manera conjunta els dos nivells assistencials: atenció primària i salut mental. Aquest treball ha permès que, en el marc del PIAISS, estiguem definint i posant en marxa projectes d’atenció integral per a les persones amb trastorns mentals greus. En aquests, els professionals de l’atenció primària, la salut mental i els serveis socials treballen de manera compartida en el que s’ha denominat la ruta assistencial de la complexitat per a les persones amb condició de cronicitat i complexitat de Salut Mental (PCC de Salut Mental). Aquestes rutes impliquen una reorganització de l’assistència que es presta a les persones amb trastorn mental greu, focalitzada en l’atenció de proximitat a l’Àrea Bàsica de Salut, on els professionals de salut mental, serveis socials i atenció primària realitzen una avaluació i planificació les intervencions de les persones amb condició de complexitat de salut mental.

El segon lloc, cal assenyalar el desenvolupament dels processos assistencials dins la Història Clínica informatitzada d’Argos-Sap. El procés assistencial és una eina informàtica integrada encaminada a garantir una assistència sanitària òptima del pacient i a facilitar la feina als professionals i/o la gestió sanitària. Genera informació clínica estructurada i compartida centrada en el pacient; permet l’avaluació, el diagnòstic, el tractament i el seguiment dels problemes de salut dels pacients, i detalla l’itinerari i les decisions encadenades seqüencialment. El desplegament d’aquests processos ens permet tenir la informació clínica estructurada de les persones que atenem i de les intervencions que es fan.

I com a tercer punt destacaria la recerca. L’Institut d’Assistència Sanitària està adscrit a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, paraigua de la recerca biomèdica a la demarcació. Aquest fet permet desenvolupar una recerca de qualitat a la XSMiA. En aquests moments estem realitzant recerca en tractaments farmacològics, amb la participació en assajos clínics multicèntrics, com el projecte LAIS, promogut pel Clúster Salut Mental Catalunya. També s’està fent recerca en estudis de resultats de teràpies psicològiques com l’Entrenament Metacognitiu en primers episodis de psicosi, i en projectes de noves tecnologies per a la innovació en rehabilitació i estimulació cognitiva. Per últim, participem en la investigació per desenvolupar sistemes de suport en la presa de decisions per als planificadors de serveis de salut mental.

Ha canviat la relació pacient – sanitat. Com és ara?

La relació de les persones com a usuàries de la sanitat i dels serveis de salut mental ha canviat positivament en el decurs d’aquests anys. El ciutadà vol rebre serveis de qualitat, vol ser tractat amb respecte i dignitat com a persona, vol ser informat i vol participar en el procés de presa de decisions. El nou model d’atenció orientat a la persona fa que el rol del professional de la salut mental s’hagi d’adaptar a aquesta nova realitat i, per tant, li toca allunyar-se del paternalisme, sobretot quan fem referència a les persones amb trastorns mentals greus. El professional té el deure ètic de posar-se d’acord amb la resta de professionals que intervenen en l’atenció per compartir una sola visió i poder explicar-la a la persona afectada i a la seva família. Aquesta visió multidisciplinària única suposa saber explicar els problemes, les possibles solucions i quin és el pla per fer front a les necessitats de les persones. Per tant, implica negociar i pactar aquest pla d’intervenció, posant els límits necessaris per afavorir el canvi, i demanar responsabilitat o corresponsabilitat de totes les intervencions que es faran. Aquest darrer aspecte és molt important: ser tractat com a un ciutadà de ple dret implica exigir als professionals però també ser responsable dels deures com a persona que rep l’atenció. Aquest punt és un repte diari pels professionals de la salut, i especialment de la salut mental.

Per què vau decidir formar part del Clúster Salut Mental Catalunya?

Part dels socis membres de la Junta del Clúster Salut Mental Catalunya ens van convèncer de la conveniència d’integrar-nos a l’organització. Un dels motius principals va ser la necessitat de compartir processos d’innovació i treballar plegats amb altres institucions del sector que comparteixen les mateixes necessitats. És necessari participar en agrupacions empresarials públiques i privades per pensar solucions conjuntes i fer front als reptes globals de l’atenció a la salut mental. Clars exemples són la integració de les TIC en la pràctica clínica en salut mental, la necessitat d’innovar en la pràctica clínica cap a la prestació de serveis més eficients però que alhora garanteixin una atenció personalitzada, innovar en gestió, on és necessari desenvolupar sistemes de registre i d’avaluació que permetin analitzar la complexitat, i l’aplicació del big data a la salut mental. Aquests reptes tecnològics i estructurals no els podem afrontar en solitari, i per tant s’han de buscar aliances per treballar conjuntament projectes que permetin un desenvolupament sostenible des de la perspectiva econòmica i empresarial.

Quins són els projectes de futur de l’IAS?

Els projectes de futur de la XSMiA se centren en el desenvolupament d’un mapa de processos de l’atenció a la salut mental, on tindrem unes pràctiques col·laboratives i compartides amb l’atenció primària i els serveis socials. Aquestes pràctiques ens han de permetre prestar l’atenció a la salut mental el més a prop d’on viu la persona. D’altra banda, també treballem en el desenvolupament de sistemes de suport comunitari per a les persones amb trastorn mentals greus. També esdevé necessari incrementar l’eficàcia i l’especialització de l’atenció a la salut mental, amb la promoció de programes com ara el de la psicosi incipient, la depressió, els tractaments psicològics per a la complexitat (adults-infantil), el programa de recuperació-rehabilitació-social i laboral o el programa de suport escolar. I per últim, també destacar el desenvolupament d’un quadre de comandament integral de l’atenció a la salut mental que permeti tenir eines per analitzar la complexitat de l’atenció, i faciliti la presa de decisions.